Quan estava a Nova York vaig tenir el privilegi de poder veure una obra que va durar de Nadal a Sant Esteve. American Psycho, the musical va ser cancel·lada després de només 81 representacions pel seu fracàs a la taquilla. El musical narrava la vida d’un executiu d’èxit que alhora era un assassí (el mateix argument de la pel·lícula homònima), i contenia escenes de violència 100% explícita (fins i tot, en alguns moments de l’obra baixaven una cortina de plàstic transparent davant de l’escenari perquè el públic no s’esquitxés amb la suposada sang que sortia a raig dels cadàvers que el protagonista destrossava). La sensació, però, que el muntatge transmetia a l’espectador (o almenys, la sensació que em va transmetre a mi) era més aviat còmica, ja que en cap moment podies entrar a l’obra i feia més aviat pena que por.

Amb aquest referent al cap vaig anar a veure Frankenstein. Sí, ho sé, no té res a veure, però és el que més s’hi assemblava de totes les obres que mai havia vist. Patia, només, per veure com s’ho farien Joel Joan i Àngel Llàcer, tots dos de marcat perfil còmic, per fer-me creure una obra seriosa.

Però tots aquests dubtes es van dissipar al primer minut de l’obra. Frankenstein em va fer posar molt nerviosa. I molt nerviosa en la bona direcció: el teatre que et fa sentir. Normalment vaig a obres alegres perquè aquesta sensació sigui agradable al cos. Als musicals, tot és bonic. Aquest cop, però, els sentiments que et generava eren sentiments desagradables: angoixa, fàstic, inquietud, por. Amb una simplicitat al·lucinant (pràcticament a un 70 % del temps només hi ha una cadira a l’escenari), aquest és l’èxit de l’obra: que t’entri a dins i et remogui la consciència. La sala del TNC era plena d’estudiants adolescents (ai!), però l’impacte d’aquestes sensacions es feia notar en un silenci sepulcral durant les més de dues hores de representació. No cal sang a raig ni efectes especials: la màgia del teatre i de les interpretacions és prou potent per desgastar-te mentalment i arrossegar-te cap a la foscor. En resum: una obra perfecta.