A vegades, després d’un sopar o d’un dinar, després d’una reunió de feina, després d’un dia profitós… tens una sensació de pau interna: notes que tot encaixa, que tot és com hauria de ser. Pot ser pels resultats aconseguits, per una conversa amable, per una bona companyia, per una estona tranquil·la, etc.

És aquesta la mateixa sensació que tens quan surts de veure La importància de ser Frank al Teatre Nacional de Catalunya: la sensació que tot encaixa, que l’univers intern de l’obra i l’univers de la teva vida es fonen i en sorgeix la màgia. L’obra, que tot i haver esgotat les entrades del TNC podrà allargar la temporada al teatre Poliorama, combina el clàssic text d’Oscar Wilde amb números musicals deliciosos (i que recorden, per l’estil i la frescor, la pel·lícula La La Land). La suma d’un text enginyós i còmic, amb un càsting perfecte i una ambientació sorprenent fan que, sense perdre’s en grans complicacions, aconsegueixi arribar al màxim nivell d’impacte en l’espectador.

Així com, a vegades, en una obra t’hi sobra algun personatge o trobes que tal actor sobreactua, en aquesta ocasió no hi canviaria absolutament res, i aquest és el millor elogi que es pot fer quan una obra de teatre és simplement perfecta.


Podeu consultar la meva ressenya de La importància de ser Frank a la web de Teatre Barcelona.