Aquesta setmana vaig visitar la casa de Pau Casals de Sant Salvador (al centre del Vendrell es pot visitar també la seva casa nadiua). Us deixo un resum de la seva història i dels objectes que em van cridar més l’atenció durant la visita:

Pau Casals va néixer al Vendrell el 1876. El seu pare (Carles Casals) era l’organista de l’església, però no volia que el seu fill fos músic, volia que fos fuster.

2.jpg

Pau Casals va iniciar-se en la música amb aquest instrument: una carbassa buidada (“la carbasseta”):

3.jpg

A la foto de sota, podem veure el seu primer violoncel. Per què és important, Casals, com a músic?

1 – Recupera les Suites de Bach

2 – Posa el violoncel com a solista

3 – S’allibera de la rígida tècnica interpretativa del moment: visca el moviment!

4.jpg

Pau Casals admirava altres músics, fins al punt de col·leccionar-ne objectes personals: una pedra de la casa de Beethoven, cabells de Mendelssohn, manuscrit de Brahms:

Aquí el teniu retratat per un pintor francès:6.jpg

També era col·leccionista d’art (a la foto, un Casas):

Però esclata la guerra i s’ha d’exiliar a Prada de Conflent, on coincidirà amb Pompeu Fabra i altres famílies del món de la cultura (Alavedra, etc.). Des d’allí iniciarà una gran tasca d’ajuda a tots els altres exiliats (fins i tot va arribar a pagar operacions mèdiques).

8.jpg

L’any 1964, un grup de vendrellencs el van a veure a Prada, i els Nens del Vendrell (la colla castellera del Vendrell) fan castells en honor seu. Aquest és el passaport conjunt dels vendrellencs que hi van anar:

9.jpg

Mentrestant: Casals es negava a tocar, utilitzava el seu silenci com a protesta contra el règim franquista i tots els països que li donaven suport. En aquestes fotos podem veure articles que va publicar a la premsa anglesa:

La seva figura ja era tan rellevant que li van demanar que succeís Irla com a president de la Generalitat. Aquí els telegrames de petició: (spoiler: va respondre que no ho podia acceptar)

11a

11b

També va tocar a la Casa Blanca, amb els Kennedy:

12.jpg

Va tocar 3 vegades a l’ONU. En l’última ocasió va fer el seu famós discurs “I am a Catalan”.

Casals va morir el 1973 a Puerto Rico, i fins que no hi va haver democràcia no el van traslladar al cementiri del Vendrell. El mateix any van morir 3 Paus: Pau Casals, Pablo Neruda i Pablo Picasso.

13.jpg

Visitar la Vil·la Casals no és només visitar una casa, és també endinsar-se en els principis i la vida d’un gran home. La seva biografia només pot fer que inspirar-nos. Us la recomano!

PD: fan visites guiades, visites escolars i visites teatralitzades. La visita es pot complementar amb els museus del centre del poble, entre els quals hi ha el de l’escriptor Àngel Guimerà (resumit aquí) o l’escultor Apel·les Fenosa.

14