Farta del baix nivell i la manca d’interès de les tertúlies de Catalunya Ràdio i RAC1, aquest estiu he descobert tot un interessant món que fins ara no havia fet servir: els podcasts.

Si bé feia temps que veia que moltes notícies batejaven aquest format com el futur de la ràdio, la veritat és que mai havia dedicat ni un minut a veure què oferien. I realment, ofereixen tot el que vulguis, és com un Netflix radiofònic.

El funcionament és simple: primer cal baixar alguna aplicació que et doni accés fàcil als continguts (Ivoox per a Android; iTunes per a Apple, per exemple). A partir d’aquí, es poden triar per temàtica o bé buscar directament el nom del programa que ens interessa. Hi ha programes de qualsevol tema que ens puguem imaginar, i és tan simple com clicar i reproduir-lo (normalment duren menys d’una hora). Si ens agrada, ens podem subscriure al canal i rebre avisos cada vegada que es pengi un nou programa. Com que es reprodueixen al mòbil, es poden sentir a la cuina, al lavabo, caminant, corrent o en qualsevol situació que no requereixi el 100 % de la nostra atenció.

Els podcasts que he sentit aquest estiu i que recomano són:

A favor: continguts interessants, noves veus, discussions específiques (i de més nivell) considerades no aptes pels mitjans generalistes.

En contra: Veureu també que hi ha pocs continguts en català i que la interfície de l’aplicació tampoc no és en català. Els pocs continguts que hi ha, però, són d’alta qualitat i ben treballats.